top of page

June 17th and 18th

September 19th

María Fernanda del Peón Pacheco, piano (Universidade de Aveiro, INET-md)

​

Entre molins i pianos ressona el desert: un apropament a la interpretació endèmica del piano a Baja California Sur

17 de juny

16h CET

Baja Music & Piano Studio.jpeg

Les condicions geogràfiques i socials a Baja California Sur, Mèxic des de finals del segle XIX fins a la dècada de 1980, van provocar una forma particular d'interpretar els diferents repertoris de piano. Els processos migratoris tan importants pel repoblament peninsular afegits a l'aïllament geogràfic i retard respecte al centre de Mèxic van influir no només en la selecció de repertoris i les seves barreres difoses, sinó a què desenvoluparen formes particulars d'interpretar-los, on es mantenen intactes segons la tradició algunes pràctiques utilitzades abans del segle XX, a més es desenvoluparen tècniques i conceptes que responen a una estètica pròpia on la sonoritat i la ressonància va ser elements primordials. En aquest concert-conferència vull mostrar les pràctiques performatives tradicionals locals amb una selecció d'obres que evidencia la varietat d'influències culturals que van cohabitar per incidir en la reflexió de conceptes com la identitat, nacionalisme, regionalisme i proposar el concepte d'interpretació endèmica com una alternativa que ens permeti comprendre el que va succeir en espais més petits i fins ara menys visibilitzats. El treball artístic ha estat marcat per l'extens estudi etnogràfic, els codis estètics regionals, la perspectiva de gènere, experimentats activament en primera persona a la pràctica pianística quotidiana com a part d'un estudi autoetnogràfic on s'han annexat en mans de la tecnologia alguns d'aquests elements, configurant una creació artística on la música i els seus repertoris han estat reescrits en relació amb la migració, la partitura, la tradició canònica, i les fronteres entre temps, gènere, geografia i identitat en una selecció d'obres que evidencien la diversitat d'influències culturals, on s'aprecien noves opcions estètiques-musicals en l'execució i complementàries al fer pianístic.

 

Ecos de México- Julio Ituarte

Despertar - Jesus Leonor Isais

 

Maria Fernanda del Peón Pacheco

Inicia els seus estudis musicals a l'Escuela de Música de B. C. S. amb Gregorio Peralta i Genevieve Bergold. És llicenciada en Música i Educació Musical per la Universidad Veracruzana sota les càtedres del mestre Enrique Márquez, Jorge Covarrubias i Isabel Ladrón de Guevara. Ha cursat un Màster en interpretació i investigació musical per la Universitat Internacional de València. Guanyadora en dues ocasions de les beques PECDA (2007 i 2009). Ha rebut classes amb Martha García Renart, Tomoko Honda, Silvia Santanelli i Richard Reber. S'ha presentat en diversos fòrums a Mèxic, Espanya, Portugal i Àustria. Ha interpretat sota la batuta de Karen Lynne Deal i Terry Townson. El 2013 va obtenir el 3r Premi al Concurso de Música de Cámara del Festival "Semana del Músico" de la UV i el Premi a la Juventud Sudcaliforniana. Va ser docent Centro de Iniciación Musical Infantil de la Universidad Veracruzana, el CMA de La Paz B.C.S, directora i professora de Baja Music & Art Studio i integrant amb el flautista Emmanuel Encarnación de l'Ensemble Aureos, guanyant diversos projectes per realitzar-se a Mèxic, així com pianista de la Big Band Jazz La Paz. És directora de l'Ensemble de Cámara de la Universidad Autónoma de Baja California Sur. Actualment, és doctoranda a la Universidade de Aveiro sota la direcció d'Ana Flavia Lopes Miguel i Luca Chiantore.

Christopher Avilez, guitarra

​

Músiques oblidades Pedro Ximenez Abril y Tirado (Arequipa 1784-Sucre 1856)

17 de juny

16:45h CET

Foto Christopher Avilez - Christopher Avilez.jpeg

El projecte consisteix en la interpretació de dues obres inèdites per a guitarra del compositor peruà descobert dues dècades enrere Pedro Ximenez Abril y Tirado (Arequipa 1784-Sucre 1856).

 

Sonata II Pedro Ximenez Abril y Tirado

   Adagio-Allegro

 

Collectici íntim Vicente Asencio

   La Serenor

   La Joia

   La Calma

   La Guabança 

​

Aquestes peces, els manuscrits originals, s'ubiquen a l'arxiu de la Universitat de Chuquisaca i a l'ABNB Sucre, Bolívia. Per a més informació és possible consultar el següent enllaç on es pot trobar els àudios del disc, el llibret i el TFM de l'ESMUC: https://drive.google.com/drive/folders/1ree0tGd-Hxv6uTo6CB_pUZkO9hJX3vxs

 

Christopher Avilez

Estudis de màster en interpretació per la Facultat de Música UNAM, l'Escola Superior de Música de Catalunya ESMUC, i la Universitat d'Alacant. S'ha presentat a Alemanya, Andorra, Bèlgica, Bolívia, Colòmbia, Equador, Eslovènia, Espanya, França, Itàlia, Mèxic i els Estats Units. Ha guanyat més de 20 premis en concursos internacionals. La seva discografia compta amb cinc produccions: XIII Sonatas para guitarra y continuo de Juan Antonio de Vargas y Guzmán; Imágenes... Memoria Música mexicana para flauta y guitarra; Concerto for Classical Guitar & Piano Jazz Trio by Claude Bolling; Sudamérica Seductora obras de Villa-Lobos, Ginastera, Barrios Mangoré, y Sinesi; «Al pie del volcán» Obra inèdit per a guitarra de Pedro Ximenez Abril y Tirado. Premi Estatal de l'Art i la Cultura. Becari del PECDA i del FONCA (2008, 2011, 2018 i 2019).

Ester Vela López, piano (Conservatori Municipal de Música de Barcelona)

​

TRENCANT ESTEREOTIPS - recerca sobre música i gènere

17 de juny

17:30h CET

8 - ESTER VELA.jpeg

Sabem que la música té diferents estils, diferents tipus d'instrumentació, períodes històrics, així com influències geogràfiques i culturals; però, la música no té gènere; no existeix música masculina ni femenina. Si volem eliminar els prejudicis i estereotips sobre el gènere musical, ens hem de preguntar: Els grans genis de la música només són homes? I les dones compositores, n’hi ha o no n'hi ha? I si n’hi ha, perquè no les escoltem? Com la cara oculta de la lluna, que sabem que hi és, però no la veiem -unes obres que s’han esborrat de la història com si haguessin existit . En aquest espectacle escoltarem 15 peces musicals al piano, endreçades cronològicament, però, qui les ha escrit? Un passeig per la història de la música, des del barroc als nostres dies,... però unes músiques que no heu escoltat mai? Us atreviu a dir si era un home o una dona? El públic decidirà amb el seu mòbil o contestant en un paper si és un autor o una autora qui ha creat les composicions. de ben segur hi ha sorpreses... Una reflexió sobre la música i gènere a través d’un concert participatiu, amb bon rotllo i música de qualitat sense importar el gènere. El repertori es donarà a conèixer després del concert.

​

https://www.youtube.com/watch?v=SXEaxr2vjC4

​

Ester Vela López

Pianista i compositora, interessada per la pedagogia i la innovació i per la música contemporània - col·labora sovint amb compositors i compositores vius. Investiga sobre les compositores oblidades, recuperant patrimoni històric perdut. Segueix des del 1993 amb el Duo Vela de pianistes, que forma amb la seva germana Eulàlia, però també participa en diferents projectes individualment, com a solista o en diferents formacions cambrístiques. En 2022 ha realitzat dos recitals i una conferència al Museo de la Música de L’Habana, Cuba (7, 12 i 14 d'abril) i ha presentat les Trencant estereotips-Reflexions sobre música i gènere al 44è Congrés de l’EPTA a Guimaraes, Portugal (3 de setembre), al Congrés de l’EPTA a Israel (13 d'octubre) i al Congrés de l'EPTA Nederlanda Ede, Holanda (20 de novembre). També ha estat convidada a fer un Webinar per Pianoinspires al Frances Clark Center, New Jersey. (17 desembre), entre altres concerts. www.estervela.com 

Pedro d'Avila, piano (ESMUC)

​

Entre notes i paraules: tocar la Primera Balada de Fryderyk Chopin al segle XXI

18 de juny

11:30h CET

Foto 1 PB - Pedro d'Avila.jpeg

El paper de l'intèrpret de música clàssica al segle XXI està canviant, amb audiències i artistes ansiosos per alguna cosa que realment es connecti amb els seus valors i presència al món. En aquest sentit, la investigació artística s'ha revelat com una guia fonamental per pensar i donar forma a noves formes d'entendre i expressar aquesta música encara molt viva. En establir una vertadera relació entre investigació i performance, una en la que el coneixement i el significat es comunica a través d'experiències artístiques reals, i no només es descriuen en textos acadèmics, els artistes i acadèmics estan qüestionant els límits de l'acceptable, l'apropiat i el possible, amb el fi d'aconseguir actes performatius que serveixen, al mateix temps, d'assaigs i manifests. En aquesta performance, el pianista i investigador brasiler Pedro d'Avila explora les capacitats narratives, poètiques i interpersonals de la música en oferir una interpretació nova i heterodoxa de la famosa Balada op. 23, de Fryderyk Chopin. L'exploració dels diferents significats que ha tingut la paraula balada al llarg de la història; una aproximació crítica al paper del món clàssic el 2023; i el renaixement de la tradició pèrdua del melòleg del segle XIX, en la que les paraules parlades i la música interactuen simbiòticament per crear un objecte artístic complet: tots aquests elements es combinen en una interpretació d'aquest cavall de batalla de la literatura pianística que promet, almenys, aixecar algunes celles.

​

Pedro d'Avila

El pianista Pedro d’Avila (Petrópolis, Brasil, 1999) va iniciar els seus estudis musicals als 5 anys amb el seu oncle, el director d’orquestra Rodrigo d’Avila. Intèrpret actiu i apassionat, d’Avila va actuar a importants sales de concerts, com la Sala Cecilia Meireles, la Sala Francisco Mignone i el Salão Leopoldo Miguez, a Brasil, i Fine Tuned Society, The Academy y Grusin Music Hall, als Estats Units. Després d’un recital al 2018, el crític i músic nord-americà Harold Emert va proclamar a Pedro com “el successor de Nelson Freire”. Pedro d’Avila és Llicenciat en Interpretació de Piano per la Universitat de Colorado Boulder, on va rebre la beca més gran oferida a un estudiant de piano per aquesta institució als últims 20 anys. Ha estudiat interpretació històrica amb Robert Hill i Malcolm Bilson, i piano modern amb Ronal Silveira, Jerome Lowenthal i David Korevaar. Actualment cursa un màster en Investigació Artística a l’Escola Superior de Música de Catalunya, sota la direcció del músic i musicòleg italià Luca Chiantore. 

María del Carmen Fuentes Gimeno, flauta travessera (Universidade de Aveiro, INET-md)

​

Les flautes de Maximilian Schwedler, últim baluard de les flautes de sistema antic a Alemanya

17 de juny

19h CET

- Maria Carmen Fuentes Gimeno.jpeg

Alemanya tenia una gran tradició en l'àmbit de la construcció d'instruments de vent, i per això existia una àmplia varietat constructiva de flautes travesseres que es traduïa en una rica gamma sonora. Aquestes flautes seguien els principis bàsics de les flautes de sistema antic, flautes que estaven construïdes en fusta, amb tub cònic i diverses claus afegides amb un so característic comú que era dolç, suau i modelat. Aquestes flautes de sistema antic van ser utilitzades a Alemanya fins ben entrat el s. XX.

Aquesta tradició sonora va ser el motiu pel qual les flautes de Theobald Böhm (la flauta d'anelles de 1832 i el nomenat sistema Böhm de 1847) no van ser acceptades a Alemanya fins ben entrat el s. XX. Per competir en volum sonor i facilitat tècnica amb la flauta de sistema Böhm (1847), que s'anava imposant progressivament per Europa i va construir una gran quantitat de flautes alternatives, encara de fusta i amb tub cònic, amb la intenció de no perdre el caràcter sonor de les flautes antigues. Entre aquestes flautes de sistema antic alternatives a la Böhm es troben les flautes de Maximilian Schwedler, que suposen l'última baula en la construcció de flautes de sistema antic a Alemanya.

Les flautes de sistema antic i sobretot les de Maximilian Schwedler són objecte de la investigació artística dintre dels estudis de Doctorat en Música a la Universidade de Aveiro. A través de l'experimentació sonora i l'adaptació corporal, entre altres reptes, he treballat a la recerca d'un so propi que em permeti comprendre la seva forma constructiva i l'estètica sonora que perseguien els seus inventors.

A la meva presentació, a través de la performance amb diferents models de flautes Schwedler exposaré les seves característiques sonores a través de peces escrites o arranjades per aquestes, cosa que em permetrà, per una part, un apropament a aquell món sonor oblidat i per l'altre entendre la seva raó d'ésser.

 

Tillmetz Nocturne

Fr. Kuhlau Es kann schon nicht alles so bleiben

Brahms Solo vierte Symphonie

E. Köhler Romantische Etüden Num 1 "Auf der Schaukel", Num.5 "Finger-Gymnastik"

J. S. Bach Allemanda (Partita)

M. Reger Romanze/ H. Hiller Andante Religioso

G. Gariboldi Prélude

J. Andersen Andantino

E. Köhler Num 2 "Puppen-Walzer"

​

María del Carmen Fuentes Gimeno

Dedicada actualment a la interpretació, a la docència i a la investigació artística. Va estudiar flauta al Conservatori Superior de música de València, perfeccionant-se amb Juana Guillem, Benoît Fromanger i Marcos Fregnani. Assisteix a diverses classes magistrals de flauta moderna i fa cursos de traverso barroc amb W. Hazelzet i P. Thalheimer. Va obtenir el Màster en Música Antiga i en Pedagogia Instrumental a la Hochschule für Musik de Nürnberg. Actua a festivals de música de cambra així com en concerts simfònics a Alemanya i Espanya. Ha gravat Cds amb Marcos Fregnani i Susanne Hartwich-Düfel. Col·labora amb el grup de música antiga Música Trobada de València. És membre del cos de professors de Música i Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana. Imparteix seminaris de pedagogia musical organitzats pel Goethe Institut a Bolívia i a el Perú. Realitza estudis de Doctorat en Música a la Universidade de Aveiro, Portugal. Com investigadora de INET, participa en congressos d'Investigació Artística a Aveiro, a la Université de La Sorbonne, París, a les Jornadas Instrumenta de Madrid, a les Jornadas de Investigación Artística de Pirineos i a les Jornadas de Investigación Artística de la ESMAR.

León Salcedo, guitarra (Universidade de Cundinamarca, Universidade de Aveiro, INET-md)

​

Improvisació i mecanisme. Desenvolupament d'un model i eines digitals per la guitarra clàssica

17 de juny

19:45h CET

Leon Salcedo.jpeg

El meu treball d'investigació aborda la improvisació en el domini de la guitarra clàssica contemporània, però explora aquesta pràctica des d'altres mètodes i perspectives als enfocaments de la música clàssica tradicional. Per aquesta raó, proposo al meu treball un enfocament basat en el desenvolupament del vincle entre el gest mecànic i l'audició com succeïx en altres tradicions musicals, com ho descriuen altres autors: "músics aborden la improvisació des d'una matriu audiotàctil per l'aprenentatge i la pràctica, en lloc de la matriu visual -alfabetització, partitura utilitzada en la música clàssica occidental" (Caporaletti, 2018). Això m'ha portat a explorar i aprendre no només d'altres tradicions musicals sinó també d'investigadors d'altres disciplines, ja que estic treballant amb dos científics de software per desenvolupar una solució per ajudar als guitarristes que estan interessats en la improvisació. La solució involucra sistemes informàtics articulats amb la meva proposta conceptual d'abordar la improvisació en la guitarra clàssica contemporània partint del vincle entre el gest mecànic i l'audició. La nostra proposta s'ha concretat en una app. Aquesta proposta presenta, en el context d'una conferència-recital, mostres de l'ús de les eines conceptuals i digitals desenvolupades en aquest projecte aplicades al material d'un repertori d'estudis de Heitor Villa-Lobos i Leo Brouwer, ja que aquestes són importants obres formatives i de concert en la tradició de la guitarra clàssica canònica.

 

 https://www.youtube.com/watch?v=R_s14rfhBHA

​

Improvisació a partir d' Estudis 1 i 2 de Leo Brouwer

Improvisación a partir d' Estudis 7 i 11 de Leo Brouwer

Improvisació a partir d' Estudi 1 Heitor Villa- Lobos

Improvisació a partir d' Estudis 4 i 7 Heitor Villa- Lobos

Improvisació a partir d' Estudis 11 i 12 Heitor Villa Lobos

Improvisació a partir d' Estudis IX i XX de Leo Brouwer

​

León Salcedo

León Salcedo ha actuat com a solista i membre de grups de música clàssica i jazz a Colòmbia, Europa i els Estats Units. Ha actuat a esdeveniments i seus com el XV Festival de Guitarra de Girona - Costa Brava, Museo Nacional de Colombia, Teatro Mayor Julio Mario Santo Domingo, Universidad de Chattam, Auditorio del Instituto Mellon y Carnegie Hall de Pittsburgh, Universidad de Aveiro a Portugal. També ha rebut premis i honors de la Universidad Carnegie Mellon, Ministerio de Cultura de Colombia, Universidad Distrital de Bogotá i Instituto de Cultura de Pereira. Els principals mestres de Salcedo van ser Martín Pedreira a Cuba i Alejandro Montoya i Guillermo Bocanegra a Colòmbia. Llicenciat en Música per la Universidad Tecnológica de Pereira i Màster en Guitarra per la Universidad Carnegie Mellon, on va rebre una beca per estudiar guitarra amb el professor James Ferla. León Salcedo és candidat al doctorat en Música a la Universidade de Aveiro. Actualment, imparteix classes a la Universidad Distrital Francisco José de Caldas de Bogotá i a la Universidad de Cundinamarca, on és professor Associat de Guitarra i coordina l'àrea d'investigació musical del programa de música. Per obtenir mñes informació, visiti: www.leonsalcedo.com

Scaramuccia (Francisco Javier Lupiáñez)

​

Descobrint el compositor. De com alguns manuscrits de Dresde van deixar de ser anònims

18 de juny

10h CET

Scaramuccia picture - Scaramuccia baroque.jpeg

L'arxiu conegut com a Schrank II de la biblioteca de Dresde és fascinant Conté uns dos mil manuscrits pertanyents la seva majoria a la col·lecció personal del que fou el concertino de l'orquestra de Dresde a principis del segle XVIII: Johann Georg Pisendel. Les partitures han sobreviscut a diversos bombardeigs al llarg de la seva història i van ser oblidades durant segles. Avui l'arxiu continua revelant nous i emocionants descobriments. Pisendel va ser un d'aquells artistes que van marcar el panorama musical europeu de la primera meitat del segle XVIII, fou un dels violinistes més apreciats de la seva època, alumne directe i amic de Vivaldi, admirat per Telemann, Bach o Albinoni i mestre de grans músics com Quantz, Benda, Graun o Zelenka. Va ser a més un apassionat col·leccionista de música. Per salvar la seva immensa col·lecció dels bombardeigs prussians va ser dipositada a l'"armari número dos" de la Katholische Hofkirche de Dresde on va ser oblidats per segles. El 1945 van sobreviure al bombardeig dels aliats que va arrasar Dresde. Moltes partitures no estan firmades, el que dona lloc a tot un tresor de música per descobrir i identificar. Aquest ha estat el camp d'estudi de Javier Lupiáñez, violinista i musicòleg de Scaramuccia des de fa més de deu anys. Després de finalitzar el seu doctorat amb una tesi dedicada a Vivaldi i Pisendel a la que Michael Talbot va dir: "This is essential reading for Vivaldians and students of the Polish-Saxon Hofkapelle", es troba immers junt amb els seus companys a l'elaboració d'un nou catàleg de l'obra de Pisendel. En aquest context Javier ha aconseguit posar nom a alguns dels tresors oblidats i fins avui anònims de Dresde, interpretant aquestes obres per primera vegada en segles amb Scaramuccia. Entre aquests tresors redescoberts les sonates de Vivaldi i Pisendel tenen un lloc especial.

​

Johann Georg Pisendel Sonata per a violí i continuo PW 2:e1

Largo – Allegro – Arioso – Gigue

​

Antonio Lucio Vivaldi Sonata en trio per a violí, violoncel i continuo RV 820

[Preludio] – Adagio – [Violino] Solo – Adagio – Allegro – Violoncello Solo. Adagio – [Giga] – [Allegro]

​

Anònim (¿Volumier?)

Chaconne (Manuscrit de Dresde)

​

Scaramuccia

Scaramuccia neix al 2013, per iniciativa del violinista i musicòleg Javier Lupiáñez, amb la intenció de redescobrir el repertori barroc menys conegut. La profunda tasca d'investigació darrera de cada programa permet que Scaramuccia tingui sovint la possibilitat i el plaer d'interpretar tresors musicals inèdits i oblidats que s'amaguen entre el repertori barroc més comú. El seu discurs musical ha estat elogiat per la seva sinceritat combinada amb un enfocament intel·lectual. Ha participat a nombrosos festivals als Països Baixos, Portugal, Espanya, Bèlgica, Regne Unit, Eslovènia, República Txeca i Itàlia. En el seu afany per descobrir nova música, Scaramuccia va tenir el privilegi d'atribuir per primera vegada el RV 820 i el RV 205/2 de Vivaldi i d'interpretar-les en primícia mundial a una entrevista i concert retransmesos pel programa De Musyck Kamer de la ràdio holandesa Concertzender a l'estiu de 2014. Aquestes peces, juntament amb els últims descobriments de Vivaldi per a violí i baix continu, van ser gravades pel segell Ayros el 2015 al primer CD del grup. 1717. Memories of a Journey to Italy, llançat el 2018, és el segon disc de l'ensemble. Ha estat aclamat per la crítica de tota Europa i nominat als premis ICMA 2019 El seu últim àlbum, Pisendel. Neue Sonaten, va ser llançat el desembre de 2020 i ha rebut sis nominacions pels premis Opus Klassik 2021 i una pels premis ICMA 2022. Els dos àlbums han estat publicats pel segell discogràfic de l'ensemble: Snakewood Editions. El 2016 Scaramuccia va ser escollit unànimement pel públic com el millor grup al Concurs Internacional del Göttinger Reihe Historischer Musik 2015/2016 (Alemanya). El 2022 el seu projecte The Cabinet II Project ha estat finalista als Premis Europeus de la Música Antiga de REMA a la categoria Heritage and Repertoire. www.scaramucciaensemble.com

 

​

​

Germán Enrique Alcántara, baríton (Universidade de Aveiro, INET-md)

​

Cantocant

18 de juny

10:45h CET

Germán Enrique Alcántara.jpeg

Sembla impensable, avui en dia, assistir a un concert líric en què el cantant s'acompanyi. Tanmateix, per estrany que sembli, va haver-hi un temps en què això va passar, i fins i tot continua passant, en privat o, com ha quedat palès en temps pandèmics, en l'espai virtual. ¿Per què no plantejar-ho com una proposta concertística? ¿Per què no posar en escena allò que sembla estar destinat a altres formes o espais? ¿Per què no instigar l'art des de les matrius que el constitueixen? Aquestes són algunes de les idees que mouen el projecte de doctorat: "Cantocant: desafiaments de l'autoacompanyament". Posar en escena el cos i la veu del cant; tornar-lo intèrpret, total agent del fet artístic, i descobrir noves possibilitats que permetin legitimar i cohesionar la pràctica de l'autoacompanyament. La performance que aquí es proposa permet a l'artista recórrer dramàticament els diferents llocs de la parla/interpretació dintre del format de concert. Això és un cantant que en la pràctica d'un concert desdibuixa les fronteres de la pràctica mateixa a l'utilitzar també el lloc interpretatiu del pianista, cantant i acompanyant-se. Es pretén doncs juxtaposar i desconstruir així almenys dues de les diades que semblen condicionar la interpretació de la música lírica des del segle XIX, la de piano-cant (només acompanyament) i la de popular-acadèmic. A la recerca d'evidenciar les relacions conflictives a la base mateixa d'enunciació d'aquestes diades i la seva constitució pràctica, possibilitant noves experiències i vivències, no només per l'intèrpret sinó també pel públic. Experimentant a tal efecte amb els diferents "llocs" d'interpretació, i travessant l'artista aquests "espais", s'intenta oferir noves eines de mise en scène i/o estratègies d'interpretació de la literatura abordada; a més d'una reflexió sobre el lloc que avui pot ocupar el Cantocant com a pràctica de concert.

 

Germán Enrique Alcántara

Germán Alcántara, graduat del Jette Parker Young Artist Program de la Royal Opera House de London, va començar els seus estudis a l'Escuela de Superior de Música de Misiones, la Universidad Nacional de Cuyo Mendoza (amb Silvia Nasiff), la Maîtrise de Notre-Dame de París (amb Rosa Domínguez) i a l'Escuela Superior de Música Reina Sofía de Música de Madrid (amb Ryland Davies, Milagros Poblador i Rosa Dominguez). Actualment, és doctorant en Música i Performance per la Universidad de Aveiro, sota la direcció de Luca Chiantore, amb el projecte "Cantocant: Desafiaments de l'auto- acompanyament". Ha estat premiat a nombrosos concursos internacionals de cant, incloent el 1r Premi com bariton al "Gran Premio José Carreras Grand Prix 2021" de la Fundació Elena Obraztsova a Moscú-Rússia; 3r Premi i Premi del Públic al Concurs "Tenor Viñas" 2021 a Barcelona-Espanya; "Millor Baríton" a l'Eva Marton Competition 2021 a Budapest-Hongria, Medalla d'Or amb alta distinció al 5è Concurs Internacional Manhatan al 2020, "Laureat" al Concurs "Queen Elisabeth 2018" a Bèlgica, Primer Premi al Concurs "Bach Joven" a Paraguay, Segon Premi al Concurso para Jóvenes Estudiantes de Canto Lírico a Buenos Aires, Primer Premi al Concours Lyrique International ad Alta Voce a París; entre altres.

Carolina Santiago Martínez, piano (Universidade de Aveiro, INET-md)

​

Migrant a l’origen: esdevenir-ocell a través d’una interpretació del Catalogue d’oiseaux de Messiaen

17 de juny

18:15h CET

Carolina Santiago Martínez.jpeg

Migrant a l'origen consisteix en una interpretació innovadora de l'obra per a piano sol Catalogue d'oiseaux del compositor francès Olivier Messiaen. L'obra es modifica buscant un apropament als cants d'ocells que apareixen citats en ella, realitzant a més una interpretació interdisciplinar amb interludis de música electrònica composada pel mateix pianista, on estarà present la narrativa intrínseca dels prefacis de cada peça i els cants dels ocells. Aquesta actuació inclou un missatge de conscienciació mediambiental -extrínseca a aquesta obra musical, però que justifica aquest canvi de perspectiva interpretativa- nascut de la meva preocupació per la desaparició d'espècies aviars i els canvis en les seves rutes migratòries, conseqüències de la sobreexplotació dels recursos naturals per l'ésser humà. El pianista realitza una aproximació als cants dels ocells que van originar aquesta obra interpretant en la pràctica artística l'esdevenir-ocell, i utilitzant també els cahiers de notacions de transcripcions de cants d'ocells d'Olivier Messiaen. Aquests nous elements experimentals donen lloc a un format de concert poc convencional basat en el replantejament de la creació musical i l'actualització de la realitat ambiental.

 

Olivier Messiaen,

     Catalogue d'oiseaux: L'Alouette Lulu i Le Courlis Cendré

 

Carolina Santiago Martínez

Pianista especialitzada en música contemporània, Carolina Santiago dedica la seva activitat artística a realitzar concerts com a solista, en grup de cambra i ensembles amb una trajectòria internacional. És pianista del Barcelona Modern Ensemble i Semblance i fundadora dels grups de cambra Syntagma Piano Duo, Regrat Duo, Duo Ekriktiko, així com col·laboradora amb destacats ensembles de tota Europa com Ensemble Linea o L'Imaginaire (Estrasburg). Santiago ha tocat a festivals i sales de concerts a EEUU, Viena, París, Estocolm, etc. Ha gravat per Radio France, Ircam i AAMY, i ha estat guardonada per la Fundació Liceu, Piano Córdoba, Piano Meeting, Yamaha i AIE. Carolina Santiago realitza actualment el Doctorat a la Universidad de Aveiro amb Luca Chiantore. Anteriorment, va estudiar el Màster Europeu CoPeCo (a Tallin, Estocolm, Lyon i Hamburg), i Grau Superior i Màster en música clàssica al Conservatori del Liceu (Barcelona) amb Albert Attenelle.

June 18th

IMG_1175.jpg

El paisatge sonor sorgeix com a concepte a la meva investigació artística a partir d'una investigació organològica enfocada especialment al Clavecí roïal, fortepiano alemany de l'últim quart del s. XVIII. Tot el que ens explica aquest instrument amb les seves prestacions i la investigació musicològica sobre el context intel·lectual i musical en el qual neix, uneixen temes com l' "art dels jardins", la fantasia i el sublim. En aquesta conferència-concert mostraré el que la investigació i la recuperació d'un instrument pot aportar, tant en l'àmbit científic, com artístic.

 

Paraules clau: clavecí roïal, paisatge sonor, sublim, art dels jardins, fantasia

Pablo Gómez-Ábalos

Músic i musicòleg italià, és doctor en Musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha fet cursos, conferències i masterclasses en més de cent cinquanta universitats i institucions d'Europa, Amèrica, Àsia i Àfrica i com a pianista, ha ofert recitals

​

 

Luca Chiantore és professor del Departament de Musicologia de l'Escola Superior de Música de Catalunya i del doctorat en música de la Universidade de Aveiro. És investigador integrat a INET-md i des de 2003 les seves activitats estan coordinades per Musikeon, empresa de serveis musicològics i formació musical especialitzada.

7926b14f-3135-4623-9afe-ec87d658d461.JPG

Sonates, rondós i variacions són els principals formats compositius que habitualment associem al repertori a piano sol de l'època de Mozart i Beethoven. Però el gènere preferit pel públic en aquella època era un altre: la fantasia improvisada, o més aviat "lliure improvisació" (freie Fantasie), vist que en aquella època el terme "fantasia" va acabar per ser sinònim d'"improvisació". Qualsevol combinació de notes podia ésser el punt de partida d'aquests colossals edificis sonors, que habitualment superaven el quart d'hora i podien assolir la mitja hora o més, alternant caràcters diversos, paisatges íntims i extravertides proeses, en nom d'un virtuosisme que combinava el domini motor amb la capacitat de captar l'emotivitat de l'audiència.

 

Però brillar en aquelles fantasies era extremadament difícil. Estudiants i amateurs habitualment no assolien un nivell suficient per poder reproduir en privat aquell que tant s'apreciava en aquelles aparicions públiques. I fou així com, entre 1750 i 1820, un selecte nombre de pianistes opta per publicar exemples escrits d'aquelles improvisacions, en partitures que, més enllà del títol "Fantasia", en general comparteixen una altra característica que ha passat habitualment desapercebuda: la constant presència de notes i acords indicats amb el signe conegut en català com "calderó", o "fermata". A diferència del que succeiria a les partitures d'èpoques posteriors, aquell signe indicava en aquell temps un espai deixat a l'albir de qui interpretava, amb la inserció (de forma més o menys improvisada) d'un nombre indeterminat de notes, a vegades en forma d'un breu passatge virtuosístic, altres vegades com si es tractés d'una vertadera cadència.

 

D'aquell peculiar gènere, la Fantasia en fa major de Maria Szymanowska fou l'últim exemple, quasi un adeu a tota una època, vist que ningú més, després d'ella, va escriure un fantasia d'aquestes característiques. Una obra en la qual conflueix una llarga tradició i en la que aprofitaré tots els molts reptes que la partitura subtilment llança a qui li interpreta. En aquest cas, la referència inevitable és el seu connacional Frédéric Chopin, un artista que per edat podria haver estat el seu fill: la Fantasia de Szymanowska fou per ell un constant brollador de paisatges i temes que van entrar a formar part de les seves obres. A la meva interpretació faré tot el possible perquè aquests dubtes (mai reconegudes per Chopin) quedin patents, en el marc d'una proposta en la qual inseriré -com si d'unes caixes xineses es tractés- una altra breu obra de Szymanowska com episodi central: el seu deliciós Nocturn en la bemoll major.

 

Per a més informació i informació actualitzada sobre el projecte inVERSIONS visiti www.in-versions.com

Luca Chiantore

Músic i musicòleg italià, és doctor en Musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha fet cursos, conferències i masterclasses en més de cent cinquanta universitats i institucions d'Europa, Amèrica, Àsia i Àfrica i com a pianista, ha ofert recitals en sales de referències com el Carnegie Hall de Nova York, el Teatro Colón de Buenos Aires, el Museo de Arte de São Paulo, el Palacio de Bellas Artes de la Ciutat de Mèxic i la Great Ballroom de Padma Legian a Denpasar, Bali.

 

Ha centrat la seva tasca d'investigador en el repertori pianístic del segle XIX i en les transformacions dels paradigmes interpretatius a la música clàssica europea des del segle XVIII fins a l'actualitat. És autor d'importants articles i diversos llibres de referència: Historia de la técnica pianística (2001), Beethoven al piano (2010; 2ª ed. 2020), Escribir sobre música (2016, escrit juntament amb Áurea Domínguez i Sílvia Martínez; 2ª ed. 2018), Tone Moves (2019) i Malditas palabras (2021).

 

Bolcat en la recerca de nous models d'interacció entre interpretació i composició, ha fundat juntament amb David Ortolà el Tropos Ensemble, col·lectiu de creació experimental amb el que realitza amb regularitat gires internacionals de concerts. El novembre de 2018 ha presentat el projecte d'investigació artística inVERSIONS, que el té ocupat des de llavors en un ampli programa de concerts a piano sol i amb orquestra, conferències-concert i gravacions no convencionals del repertori clàssic a Espanya, Portugal, França, Regne Unit, Itàlia, Grècia, Turquia, Islàndia, Estats Units, Mèxic, Cuba, Costa Rica, Colòmbia, Bolívia, Xile, Brasil, Qatar, Singapur, Indonèsia i la Xina.

 

Luca Chiantore és professor del Departament de Musicologia de l'Escola Superior de Música de Catalunya i del doctorat en música de la Universidade de Aveiro. És investigador integrat a INET-md i des de 2003 les seves activitats estan coordinades per Musikeon, empresa de serveis musicològics i formació musical especialitzada.

bottom of page