V Jornades d'investigació artística en música dels Pirineus
17 de maig - Teatre Municipal Casino Ceretà de Puigcerdà
Xerrada inaugural amb Marco Mezquida, Luca Chiantore, Mari Carmen Fuentes i Laia Martin
Edició especial del programa d'entrevistes +Q INTéRPRETES
Concert Marco Mezquida
Schubert redescobert
17 de maig
21h CET
Entrada: 12€
Nascut a Menorca el 1987, Marco Mezquida destaca igualment com a compositor, pianista, improvisador, acompanyant i líder de banda; dir que és eclèctic i versàtil és dir una cosa evident. Per damunt de tot, és un artista lúdic i impredictible, que crea un món propi que és alhora atractiu i fascinant. Creatiu i amb recursos, incorpora influències de Keith Jarrett, Franz Schubert, Bill Evans, Serguei Rakhmàninov i Paul Bley. Els deixa entrar a tots, els convida a tocar en la seva música, els integra en el seu corrent de consciència. Marco Mezquida toca en una gran varietat de formacions, bé sigui piano sol, amb orquestres, duos o trios. La seva música creua gèneres, incloent-hi tant el jazz com aproximacions originals a Ravel, Handel o Chopin, flamenc o a la música popular llatinoamericana. Un dels seus projectes de més èxit dels últims anys ha estat Chicuelo y Mezquida, un trio que barreja jazz i flamenc.
Existeix consens entre la premsa, programadors, públic i els seus propis col·legues a assenyalar a Marco Mezquida com una de les aparicions més brillants i prometedores en l'escena musical de la península en dècades i un artista destinat a conquistar qualsevol escenari imaginable en el món.
Ha desenvolupat una fulgurant carrera musical amb un personal eclecticisme i versatilitat que l'ha portat a actuar en 40 països de 4 continents amb els seus propis projectes i ha estat convocat per una extensa llista d'artistes de primer ordre per a realitzar gravacions i concerts en els més importants festivals i sales d'Europa, i també a Àsia i Amèrica. Mezquida ha gravat 95 discos: 27 discos com a líder i/o colíder dels seus projectes propis i ha gravat 68 discos més com sideman o col·laborador de nombrosos projectes.
18 de maig - Salle de la Médiathèque de Saillagouse
Andrea Vilar López, piano (ESP)
Universidade de Aveiro/INET-md
#TrendingMozart: música clàssica i xarxes socials
18 de maig
9:30h CET
Aquesta presentació pretén ser una petita mostra del treball dut a terme en el desenvolupament de la meva tesi doctoral, #TRENDINGMOZART: Música clàssica, xarxes socials i narrativa transmèdia, dirigida pel pianista i musicòleg Luca Chiantore i desenvolupada a la Universidade de Aveiro. En ella, proposo crear una narrativa transmèdia que es desenvolupi tant en xarxes socials com en el concert en viu. La història que uneix tots els formats (la narrativa) és de tipus ficcional, però d'una mena de ficció anomenada “realitat alternativa”, segons la qual es poden imaginar diferents presents. Per a la presentació, se submergirà al públic en aquesta realitat de ficció, basada en un suposat auge de l'ús de música clàssica en xarxes socials, començat després de la retirada de cançons de TikTok que Universal Music ha dut a terme, veritablement, al febrer de 2024. A partir d'aquesta idea, es presentaran sobre l'escenari exemples de nous mètodes de comunicació a través de la música clàssica, amb trends, filtres i altres elements caracterizadors de l'ús de les xarxes. Això implicarà, d'una banda, conciliar la realitat de les dinàmiques de la música clàssica amb les de les xarxes, i, a més, proposar elements que promoguin l'essència col·laborativa que implica la creació de contingut per a aquestes xarxes. Amb propostes de música en viu i part audiovisual, la interpretació pretén mostrar la força i les possibilitats comunicatives que tenen la fusió d'aquests dos mons, el de la música clàssica i el de les xarxes socials. Després de l'experimentació de la performance, s'explicarà breument el rerefons, la metodologia, el context i les línies de recerca encara obertes del projecte.
Fragments de:
-Fantasiestücke Op. 14 R. Schumann
-Sonata Op. 14 No. 1 L.V. Beethoven
-Sonata Op. 49 No. 2 - L.V. Beethoven
Andrea Vilar López (1997) és una pianista de Rábade (Lugo). Després d'acabar els seus estudis en el Conservatori de la seva ciutat, aconsegueix el Títol Superior amb honors a la Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), a Barcelona, i rep el Premi Extraordinari als Ensenyaments Artístics atorgat per la Xunta de Galícia. Seguidament, perfecciona les seves capacitats a Madrid amb el professor Kennedy Moretti. Des de setembre de 2021, Andrea estudia a l'Acadèmia Franz Liszt de Budapest amb el mestre András Kemenes. Aquest mateix any, rep una beca per a formar-se a l'Acadèmia d'estiu del Center for Historical Keyboards de la Universitat de Cornell, a Nova York. Allí estudia, entre altres, amb el mestre Malcolm Bilson. La seva atracció per la Artistic Research i la innovació en música clàssica s'aferma en el Màster en Recerca Musical que realitza a la VIU. El seu projecte final de màster, Música i memes (@musica_ymemes) pretén conjuminar aquesta faceta interpretativa i investigadora per a atreure la música clàssica als joves, projecte premiat en entitats com l'Escola Reina Sofia. Actualment desenvolupa el seu Doctorat en Música a la Universitat de Aveiro en la branca de Performance, dirigida pel pianista i musicòleg Luca Chiantore, activitat que compagina amb la de repertorista al Conservatori Superior de la Corunya.
Ester Vela López, piano (CAT)
Conservatori Municipal de música de Barcelona
Lluïsa Casagemas (1873-1942). Obres per a piano
18 de maig
10h CET
En aquesta conferència-concert presento la nova edició de la música per a piano de la compositora Lluïsa Casagemas i Coll, que he realitzat conjuntament amb l’Editorial Ficta. Nascuda a Barcelona el 14 de desembre de 1873, recentment hem commemorat el seu 150è aniversari. Molt reconeguda en la seva època, mostrà gran facilitat per la música, des de ben petita tocava el piano i des dels 11 anys composava. Va estudiar cant amb Giovanina Bardelli-Crotti, violí amb Agustí Torelló i composició amb Francesc de Paula Sánchez-Gavagnach. Entre els 17 i 18 anys va escriure l’òpera, Schiava e Regina cosa que va despertar l’admiració de la crítica i que va rebre el premi de l’Exposició Universal de Chicago del 1892. Es va interpretar davant la Reina Maria Cristina al Palau Reial de Madrid i s’havia d'estrenar al Gran Teatre del Liceu la temporada següent, però la bomba anarquista del 7 de novembre de 1893 ho va impedir. Dins d’un catàleg compositiu de més de 300 obres en aquest programa presentem una selecció de composicions pianístiques que abraça diferents èpoques i estils, des dels inicis de la compositora, a finals del segle XIX, encara adolescent, obres romàntiques fins a la maduresa, als anys 30, amb composicions ballables que seguien la moda de l’època.
Ester Vela López – Barcelona 1972 Pianista i compositora, interessada per la pedagogia, la innovació i la música contemporània, col·labora sovint amb compositors vius. Edita l’obra de Narcisa Freixas i Lluïsa Casagemas. Presenta les seves investigacions sobre dones compositores en concerts i conferències, a Barcelona, Madrid, Roma, Cuba, Portugal, Holanda, Israel, o USA... Forma part del Duo Vela des de 1993. Autora del llibre Materials per a l’accés al grau professional (Ed. Boileau). Des del 2012 és professora al Conservatori Municipal de Música de Barcelona.
María del Carmen Fuentes Gimeno, flauta (ESP) Universidade de Aveiro/INET-md
No només Böhm: Les flautes travesseres alternatives a les de sistema Böhm a Alemanya a la segona meitat del segle XIX i principis del XX
18 de maig
10:30h CET
Alemanya tenia una gran tradició en l'àmbit de la construcció d'instruments de vent, per la qual cosa existia una àmplia varietat constructiva de flautes travesseres que es traduïa en una rica gamma sonora. Aquestes flautes seguien els principis bàsics de les flautes de sistema antic, flautes que estaven construïdes en fusta, amb tub cònic i diverses claus afegides amb un so característic comú que era dolç, suau i emmotllable. Aquestes flautes de sistema antic van ser utilitzades a Alemanya fins a ben entrat el s. XX. Aquesta tradició sonora va ser el motiu pel qual les flautes de Theobald Böhm (la flauta d'anelles de 1832 i el denominat sistema Böhm de 1847) no van ser acceptades a Alemanya fins a ben entrat el s. XX. Per a competir en volum sonor i facilitat tècnica amb la flauta de sistema Böhm (1847), que s'anava imposant gradualment per Europa es va construir una gran quantitat de flautes alternatives, encara de fusta i amb tub cònic, amb la intenció de no perdre el caràcter sonor de les flautes antigues. Entre aquestes flautes de sistema antic alternatives a la Böhm es troben les flautes de Maximilian Schwedler, que suposen l'última baula en la construcció de flautes de sistema antic a Alemanya. Les flautes de sistema antic i sobretot les de Maximilian Schwedler són objecte de la recerca artística que duc a terme dins dels estudis de Doctorat en Música en la Universitat de Aveiro. A través de l'experimentació sonora i l'adaptació corporal, entre altres reptes, he treballat a la recerca d'un so propi que em permet comprendre la seva forma constructiva i l'estètica sonora que perseguien els seus inventors. En la meva presentació, a través de la performance amb diferents models de flautes Schwedler exposaré les seves característiques sonores i els resultats de la recerca duta a terme amb elles.
Peces per a flauta sola o per a flauta i piano de finals del s. XIX i principis del XX
Realitza els estudis superiors al Conservatori Superior de Música “Joaquín Rodrigo” de València. Estudia amb Juana Guillem, Benoît Fromanger i Marcos Fregnani. Assisteix a masterclasses amb P.I. Artaud, P.L. Graf, Vicens Prats, P. Lloyd, R. Ghiani i S. Martínez. Assisteix a cursos de traverso barroc amb W. Hazelzet i P. Thalheimer. Obté un Màster en Música Antiga en l'especialitat de traverso barroc i un Màster de Pedagogia Instrumental a la Hochschule für Musik de Nürnberg amb les màximes qualificacions. Des de 2002 és membre del cos de Professors de Música i Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana. Ha impartit seminaris de pedagogia musical, organitzats pel Goethe Institut, a La Paz (Bolívia) i a Lima (Perú). Participa en festivals de música de cambra a Nuremberg, Erlangen, Banz... així com en concerts amb membres de l'Orquestra simfònica de Bamberg. Ha gravat diversos Cds amb Marcos Fregnani i Susanne Hartwich-Düfel. Participa habitualment en concerts amb el grup de música antiga Musica Trobada de València.
Presentació-concert Laia Martin, piano (CAT)
Universitat Oberta de Catalunya
Entremesclant paisatges sonors a la suite per a piano Cerdaña de Déodat de Séverac
.jpg)
18 de maig
11:45h CET
Els viatges i els canvis obren portes a noves experiències. Això és el que li va passar a Déodat de Séverac quan va escoltar el conjunt de cobla uns mesos després de traslladar la seva residència a Ceret, al sud de França. També va viatjar sovint a la comarca catalana i en va deixar un rastre a la suite per a piano Cerdaña (1908-1911). En aquesta presentació-concert explicaré i interpretaré alguns extractes de l'investigació que busca impregnar-se dels sons del conjunt de cobla, segons el que suggereix l'escriptura de Séverac. D'altra banda, incorporo enregistraments del paisatge sonor actual. D'aquesta manera, els sons familiars a l'oient del mateix esdeveniment, celebració o activitat s'entremesquen amb els que van tenir lloc fa poc més d'un segle. Per tant, a més de ser una comparació de l'afecció del lloc que movia el compositor i el seu pensament regionalista, dibuixo una línia entre el passat i el present, donant a l'oient l'oportunitat de viure la mateixa situació entre dos segles.
Pianista interessada per la interpretació, la investigació, la gestió i la pedagogia, desenvolupa la seva trajectòria artística i realitza els seus estudis en diferents àmbits de la música. És Doctora en música en l'especialitat de interpretació amb distinció “cum laude” a la Universidade de Aveiro, Portugal, sota l’orientació de Luca Chiantore amb la tesi “Sin distancias: una propuesta interpretativa a partir de las sonatas de Domenico Scarlatti transcritas por Enrique Granados”. Després d’estudiar amb Carles Julià al Conservatori de Música de Manresa i de finalitzar el Grau Superior de Piano al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona amb Stanislav Pochekin al 2009, al 2014 va concloure el Màster en Interpretació Musical amb distinció cum laude al Conservatori de Música F. Venezze de Rovigo, Itàlia, amb Massimiliano Mainolfi i Oxana Yablonskaya. Al 2016 va cursar el Màster en Investigació Musical a la Universitat Internacional de València.
Ha actuat a diverses sales d’Espanya, així com a Alemanya, Itàlia, França, Andorra, Portugal, Bulgària, Grècia i Israel, tant com a solista com amb música de cambra amb instrumentistes com Xisca Asensio, Victor Ferragut, Jonaina Salvador, Marc Pons, Janna Gandelman, Dmitry Yablonsky… i ha estat dirigida a la Temporada d’Òpera d’Andorra per Daniel Abad Casanova. També ha participat a congressos a Suïssa, Grècia, Portugal, França i Espanya. Ha publicat diversos articles sobre les sonates de Domenico Scarlatti transcrites per Enrique Granados. Té pendent la publicació d'un projecte discogràfic amb obres de compositors catalans per Naxos amb la violinista Janna Gandelman. Recentment està disponible el cd "Catalan Cello Works" de Naxos amb Dmitry Yablonsky.
És professora i repertorista de l’Escola de Música Issi Fabra i del Conservatori de Música dels Pirineus a Puigcerdà, i professora d’Història de la música a la Universitat Oberta de Catalunya. És una de les directores del Puigcerdà Musica Festival i dels Vespres Musicals de Santa Cecília de Bolvir i directora de les Jornades d’investigació artística en música dels Pirineus. Juntament amb Mari Carmen Fuentes es fundadora i presentadora del programa d'entrevistes a intèrprets de música clàssica +Q INTéRPRETES a YouTube.
Xerrada Úrsula San Cristóbal (ESP)
ESMUC - Taller de Músics
Cap a una recerca poètica: algunes estratègies per repensar la pròpia pràctica artística
18 de maig
12:30h CET
Els estudis musicals solen conduir a una formació altament especialitzada que a vegades deixa de banda altres preocupacions. Com incorporar el que ens motiva i el que ens inquieta a nivell social i cultural en la nostra pràctica musical? Com desenvolupar una poètica personal que posi en relació els nostres interessos musicals amb altres sabers i pràctiques? Com expandir el nostre camp d'acció creativa a través d'aquests diàlegs?
A través de la revisió de diferents exemples, i en diàleg amb la filosofia i l'estètica, aquesta xerrada buscarà aportar algunes eines reflexives per a repensar la pròpia poètica artística.
Úrsula San Cristóbal (1987) és una artista interdisciplinària i investigadora radicada a Barcelona. El seu treball artístic se centra en el cos, el so i el vídeo, abordant problemàtiques diverses com el gènere, la salut mental, l'erotisme, els afectes i la imaginació fantàstica vinculada a l'inquietant i a l’estrany. És Doctora en Història de l'Art i Musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona amb una tesi sobre el rol del so en obres de vídeo art i performance art de Marina Abramović i Shirin Neshat, recerca per la qual va rebre el premi extraordinari de doctorat en 2020. És Màster en música hispana per la Universitat de Valladolid, Màster en musicologia i patrimoni cultural per la Università degli studi di Milà, i Intèrpret superior de Flauta dolça per l'Institut di Musica Antica de la Scuola Civica Milà.
Ha estat artista convidada a la Muestra internacional de videonarración a/r/t/ográfica de la Universitat de Granada i al Festival d'art digitals Videoformes (Clermont-Ferrand, França). Ha estat artista en residència a Fabra i Coats (Barcelona) i a Nau Estruch (Sabadell). Les seves peces audiovisuals han estat seleccionades en diversos festivals a nivell internacional.
És co-autora junt amb Rubén López Cano del llibre: Problemas, métodos, paradigmas, experiencias y modelos.Actualment és docent d'assignatures humanístiques al Taller de Músics Escola Superior d'Estudis Musicals, i d'Història de la música en l'audiovisual a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).
18 de maig - Auditori dels Porxos de Cal Fanxico de Bolvir
Pablo Gómez Ábalos, clavecí roïal (ESP)
Toccata i fuga en re menor, una obra camaleònica per a l’exploració tímbrica
18 de maig
16:30h CET
La celebèrrima Toccata i fuga en re menor ha estat una obra enigmàtica i atraient. S'ha especulat amb què fora una obra de joventut de Bach, nascuda de les seves improvisacions a l'orgue i especialment dedicada a l'experimentació dels registres d'aquest instrument. A partir de 1981, fonamentalment per l'article de Peter Williams “A Toccata in D Minor for Organ by J.S. Bach?” va començar a ser debatuda tractant d'aportar més llum al seu origen i desmuntant moltes de les creences entorn d'ella. Això va despertar una visió meticulosa i escodrinyadora d'aquesta.
Una de les qüestions més discutides va ser al voltant de la seva autoria, tenint en compte compositors posteriors a Bach com els seus deixebles Johann Christian Kittel i Johann Peter Kellner, i fins i tot deixebles d'aquests (Williams 1981, Humphreys 1982). L'altra qüestió discutida ha estat sobre la seva originalitat per a orgue, considerant la possibilitat que fos una transcripció d'una obra de violí o violoncello piccolo (Williams 1981; 2003), llaüt (Altschuler 2005), o clavicèmbal Billeter (1997).
No obstant això, malgrat tots els dubtes que ha despertat com a obra espúria, el seu èxit com a objecte musical és innegable per les seves característiques musicals del Stylus Phantasticus (Charlstone 2012), sent l'obra més coneguda “per a orgue” i “de Bach.” Els seus abruptes gestos, harmonies, abundants silencis retòrics i contrastes texturals l'han associat al diabòlic o terrorífic, creant una narrativa en l'imaginari sonor comú, des del cinema mut (Doering 2019) fins al videojoc (Plank 2019). La seva ambigüitat idiomàtica i aquests aspectes lúgubres amb gestos que s'adhereixen al concepte del sublim en música (Michaelis1805, Richards 2006) l'han convertit en una peça camaleònica, oberta i fèrtil per a l'experimentació tímbrica en variats contextos i instruments al llarg de la seva història.
En aquesta ponència-recital mostraré la trobada (experimentació i transcripció) d'aquesta obra amb un altre instrument; el Clavecí roïal, un instrument multitímbric amb gran varietat d'efectes sonors, desenvolupat a partir de 1774 per Johann Gottlob Wagner (Gómez Ábalos 2019; 2020). La meva interpretació suposa una nova reflexió sonora, guiada pels significats metafòrics i les prestacions sonores del Clavecí roïal. Per això, la reflexió sonora de la Toccata estarà marcada pel concepte de sublim en música i l'impacte de les narratives sorgides des del XVIII fins avui i, d'altra banda, pels recursos tímbrics del Clavecí roïal– relacionats amb la registració de l'orgue (tradició constructiva i praxi interpretativa), les sonoritats del llaüt, el fortepiano, el clavicèmbal o el Pantalon, i el virtuosisme del violí.
Fortepianista, clavicordista i musicòleg. Màster oficial en interpretació històrica (fortepiano), atorgat per la Universitat Autònoma de Barcelona/Esmuc i Doctor en música per la Universitat de la Rioja.
Col·laborador del Museu de la Música de Barcelona i guardonat en 2017 amb una de les prestigioses beques Leonardo de la Fundació BBVA pel projecte de recerca artística: Clavecin roïal: timbres i fantasia del Sublim.
Ha ofert concerts i conferències amb instruments històrics, tant còpies, com a originals de museus i col·leccions. És professor de piano, fortepiano i màsters a ESMAR i té diverses publicacions sobre el Claveci roïal, el fortepiano Zumpe, així com el gest en música.
Rafael Sánchez Guevara, viola da gamba (ESP)
Universidad Nacional Autónoma de Mèxic
“Ricercar". Recursos tècnics expressius en la tècnica d’arc de Silvestro Ganassi i la seva aplicació creativa
18 de maig
17h CET
Regola rubertina (Venecia, 1542) de Silvestro Ganassi es considerado el texto instructivo más antiguo para viola da gamba. Este tratado aporta fascinantes instrucciones técnicas y expresivas, cuya aplicación a la ejecución de instrumentos de cuerda frotada de esa época ofrece aún mucho por explorar. Por un lado, la empuñadura descrita por ese autor se distingue por indicar presionar con el dedo índice sobre la vara del arco, a diferencia del resto de los tratados, que instruyen a accionar sobre la crin. Esta técnica favorece una emisión sonora especialmente clara y brillante, ataques con consonantes definidas, y la posibilidad de sostener constantemente el sonido. Por otro lado, recomienda variaciones tímbricas en el sonido buscando expresar distintos afectos: “Para [expresar] la tristeza, tocar hacia el diapasón, y para la crudeza, cerca del puente […]”, lo que llamaríamos actualmente sul tasto y sul ponticello. Además, el autor llama a que los movimientos del cuerpo y del arco del ejecutante sean acordes al significado del texto, cuando se forma parte de una música vocal, llamando incluso a hacer temblar los brazos y el arco en la música “triste y afligida”. La música para viola da gamba del siglo XVI guarda una estrecha relación con algunos modelos de música vocal, patente en las piezas de glosas sobre madrigales y canciones, de donde deriva la práctica denominada viola bastarda, y de forma quizás menos evidente en piezas para viola sola, como las Recercadas de Diego Ortiz, que emulan el contrapunto imitativo de la polifonía vocal. En este trabajo se exploran e ilustran las indicaciones técnicas y expresivas sugeridas por Ganassi, y se aplican a tres piezas para viola sola (Ganassi, Ortiz, Virgiliano) que comparten elementos de modelos vocales. En el resultado musical se evidencian sorprendentes variedades tímbricas en el instrumento, y una inusitada flexibilidad en el repertorio.
Silvestro Ganassi Ricerchar quarto (Regola rubertina, 1542)
Diego Ortiz Recercada tercera (Trattado de glosas, 1553)
Aurelio Virgiliano Ricercar di viola bastarda (Il dolcimelo, c. 1600)
Va estudiar a l'Escola Nacional de Música de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i gràcies al Programa de Beques per a Estudis a l'Estranger del FONCA va cursar el grau superior en viola de gamba a la Universitat de Mont-real, Canadà. És professor de la Facultat de Música de la UNAM, on va obtenir, amb Menció honorífica, el doctorat en interpretació musical, amb una tesi que uneix l'estudi històric i la recerca artística en el violoncel i la viola de gamba. Realitza una intensa activitat concertística i acadèmica a Mèxic i l'estranger. És membre de La Fontegara des de 2010, conjunt amb el qual ha gravat quatre discs i ha actuat als principals escenaris de Mèxic, així com a Espanya, l'Equador, els Estats Units, el Canadà i la Xina.
Presentació Luca Chiantore (ESP, CAT, ANGL)
ESMUC/Musikeon/ INET-md/Universidade de Aveiro
The Spherical Piano: una forma multidimensional
de gravar i escoltar la música clàssica
18 de maig
18h CET
IMPORTANT: S'han de portar auriculars per assistir a aquesta presentació.
Luca Chiantore
Músic i musicòleg italià, és doctor en Musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha fet cursos, conferències i masterclasses en més de cent cinquanta universitats i institucions d'Europa, Amèrica, Àsia i Àfrica i com a pianista, ha ofert recitals en sales de referències com el Carnegie Hall de Nova York, el Teatro Colón de Buenos Aires, el Museo de Arte de São Paulo, el Palacio de Bellas Artes de la Ciutat de Mèxic i la Great Ballroom de Padma Legian a Denpasar, Bali.
Ha centrat la seva tasca d'investigador en el repertori pianístic del segle XIX i en les transformacions dels paradigmes interpretatius a la música clàssica europea des del segle XVIII fins a l'actualitat. És autor d'importants articles i diversos llibres de referència: Historia de la técnica pianística (2001), Beethoven al piano (2010; 2ª ed. 2020), Escribir sobre música (2016, escrit juntament amb Áurea Domínguez i Sílvia Martínez; 2ª ed. 2018), Tone Moves (2019) i Malditas palabras (2021).
Bolcat en la recerca de nous models d'interacció entre interpretació i composició, ha fundat juntament amb David Ortolà el Tropos Ensemble, col·lectiu de creació experimental amb el que realitza amb regularitat gires internacionals de concerts. El novembre de 2018 ha presentat el projecte d'investigació artística inVERSIONS, que el té ocupat des de llavors en un ampli programa de concerts a piano sol i amb orquestra, conferències-concert i gravacions no convencionals del repertori clàssic a Espanya, Portugal, França, Regne Unit, Itàlia, Grècia, Turquia, Islàndia, Estats Units, Mèxic, Cuba, Costa Rica, Colòmbia, Bolívia, Xile, Brasil, Qatar, Singapur, Indonèsia i la Xina.
Luca Chiantore és professor del Departament de Musicologia de l'Escola Superior de Música de Catalunya i del doctorat en música de la Universidade de Aveiro. És investigador integrat a INET-md i des de 2003 les seves activitats estan coordinades per Musikeon, empresa de serveis musicològics i formació musical especialitzada.
Artur Blasco (CAT)
Una estona amb l’Artur Blasco: la música d’arrel
18 de maig
19h CET
Presentació sobre la música d'arrel
És l'investigador i divulgador més destacat de la música popular del Pirineus català. Als anys seixanta se'n va a viure a l'Alt Urgell com funcionari del Ministeri d'Agricultura. Aquesta tasca li permet iniciar la seva tasca com a recopilador del cançoner de transmissió oral a les comarques pirinenques, així com impulsar la recuperació de l’acordió diatònic. Interessat en la recerca i divulgació de la cultura popular ha recollit, poble per poble, el cançoner popular dels pobles del Pirineu. En total ha recuperat unes 1.600 cançons.
Fruit d'aquesta activitat és l’edició de l’àlbum de cinc elapés Rosa vermella, rosa galant (Àudiovisuals de Sarrià, 1989). Així mateix, és un dels fundadors de la referencial Trobada amb els Acordionistes del Pirineu, que se celebra cada estiu a Arsèguel des del 1976. En aquest poblet de l’Alt Urgell, a més, Blasco funda el Museu de l’Acordió, amb instruments d’arreu del món. S’ha interessat també per la recuperació del rebequet, un antic cordòfon que es tocava als Pirineus. És autor, recopilador i impulsor dels volums de la col·lecció A peu pels camins del cançoner. Ha format part de grups com Acordionistes del Pirineu, La Pobletana i El Pont d’Arcalís, amb qui va estar entre el 1990 i el 2012. Més recentment ha creat un duet amb el guitarrista francès Yannick Lopes, amb qui ha editat el llibre-disc Pirineu. Cançons de vetllades vora el foc (2013). El 2001 és guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 2004 amb el Premi Nacional de la Cultura Popular, ambdós guardons concedits per la Generalitat de Catalunya.
Concert Maria del Carmen Fuentes Gimeno, traverso barroc;
Rafael Sánchez Guevara, viola da gamba; i
Pablo Gómez Ábalos, clavecí roïal
Del saló de C.P.E. Bach al saló de Sara Levy. Els quartets per a teclat, flauta i viola
18 de maig
21h CET
Sonata per a teclat i violí o flauta en fa major, K. 13 (1764). Versió per a viola da gamba i Clavecí roïal W. A. Mozart
I. Allegro
II. Andante
III. Minuetto I, Minuetto II
Quartet per a Clavier, flauta i viola en la menor, Wq. 93 (1788, encarregat per Sara Levy) C. Ph. E. Bach
I. Andantino
II. Largo e sostenuto
III. Allegro assai
Fantasia en fa major per a Clavecín roïal, Wq.59/5 de Kenner und Liebhaber V (1782) C. Ph. E. Bach
Quartet per a Clavier, flauta i viola en re major, Wq. 94 (1788, encarregat per Sara Levy) C. Ph. E. Bach
I. Allegretto
II. Sehr langsam und ausgehalten
III. Allegro di molto
Maria del Carmen Fuentes Fimeno, traverso barroc
Realitza els estudis superiors al Conservatori Superior de Música “Joaquín Rodrigo” de València. Estudia amb Juana Guillem, Benoît Fromanger i Marcos Fregnani. Assisteix a masterclasses amb P.I. Artaud, P.L. Graf, Vicens Prats, P. Lloyd, R. Ghiani i S. Martínez. Assisteix a cursos de traverso barroc amb W. Hazelzet i P. Thalheimer. Obté un Màster en Música Antiga en l'especialitat de traverso barroc i un Màster de Pedagogia Instrumental a la Hochschule für Musik de Nürnberg amb les màximes qualificacions. Des de 2002 és membre del cos de Professors de Música i Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana. Ha impartit seminaris de pedagogia musical, organitzats pel Goethe Institut, a La Paz (Bolívia) i a Lima (Perú). Participa en festivals de música de cambra a Nuremberg, Erlangen, Banz... així com en concerts amb membres de l'Orquestra simfònica de Bamberg. Ha gravat diversos Cds amb Marcos Fregnani i Susanne Hartwich-Düfel. Participa habitualment en concerts amb el grup de música antiga Musica Trobada de València.
Actualment duu a terme estudis de Doctorat en Música (Performance) a la Universitat de Aveiro, Portugal, tenint com a tema les flautes de fins del s. XIX i principis del XX a Alemanya. Com a investigadora de INeT, Institut de recerca associat a la Universitat de Aveiro ha participat en els congressos de Recerca Artística Hands on Flute de Aveiro (2017 i 2018), al II Congrès Doctoral de musique et musicologie de la Université de La Sorbonne, París (2019), en les IX Jornades Instrumenta de Madrid (2020), en diverses edicions de les Jornades de Recerca Artística de Pirineus (2021, 2022, 2023) i a les Jornades de Recerca Artística de la ESMAR (2022). A la ESMAR (Escola Superior de Música d'alt Rendiment) ha ofert classes sobre Projectes temàtics dins del mòdul de Models de Recerca musical, artística i musicològica. Al costat de Marcos Fregnani ha realitzat una sèrie de seminaris sobre “La importància de l'organologia i el desenvolupament de l'instrument en la interpretació i pràctica artística” per a la ABRAF (Associació brasilera de flautistes); ha participat com a ponent en la VI Convenció de flautes de l'Associació de flautistes d'Espanya al maig de 2023 a Màlaga amb el tema Les flautes Schwedler, l'últim baluard de les flautes de Sistema Antic a Alemanya.
Rafael Sánchez Guevara, Violoncel·lista, gambista i acadèmic
Va estudiar a l'Escola Nacional de Música de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i gràcies al Programa de Beques per a Estudis a l'Estranger del FONCA va cursar el grau superior en viola de gamba a la Universitat de Mont-real, Canadà. És professor de la Facultat de Música de la UNAM, on va obtenir, amb Menció honorífica, el doctorat en interpretació musical, amb una tesi que uneix l'estudi històric i la recerca artística en el violoncel i la viola de gamba. Realitza una intensa activitat concertística i acadèmica a Mèxic i l'estranger. És membre de La Fontegara des de 2010, conjunt amb el qual ha gravat quatre discs i ha actuat als principals escenaris de Mèxic, així com a Espanya, l'Equador, els Estats Units, el Canadà i la Xina.
Pablo Gómez Ábalos, clavecí roïal
Fortepianista, clavicordista i musicòleg. Màster oficial en interpretació històrica (fortepiano), atorgat per la Universitat Autònoma de Barcelona/Esmuc i Doctor en música per la Universitat de la Rioja.
Col·laborador del Museu de la Música de Barcelona i guardonat en 2017 amb una de les prestigioses beques Leonardo de la Fundació BBVA pel projecte de recerca artística: Clavecin roïal: timbres i fantasia del Sublim.
Ha ofert concerts i conferències amb instruments històrics, tant còpies, com a originals de museus i col·leccions. És professor de piano, fortepiano i màsters a ESMAR i té diverses publicacions sobre el Claveci roïal, el fortepiano Zumpe, així com el gest en música.
19 de maig - Sala Sant Domènec de la Seu d'Urgell
Panell Universitat d’Aveiro/INET-md (ANGL)
1. Desconstruir els enfocaments escènics de la música portuguesa del segle XX. Presentació del panell.
Helena Marinho
19 de maig
10h CET
La creació musical i l'actuació en la tradició clàssica occidental s'ha vist històricament afectada per enfocaments i exegesi performatives prescriptives, sovint marcats per l'acceptació acrítica dels estàndards i normes interpretatives hegemòniques. Aquest context ha restringit sistemàticament a compositors i intèrprets que desenvolupen les seves pràctiques artístiques en l'àmbit de la tradició occidental, donant lloc a amplis debats i reinterpretacions per part de la comunitat d'artistes i investigadors. Les perspectives deleuzianes d'autors com Assis (2018), entre d'altres, han contribuït a la problematització d'aproximacions a la interpretació d'obres musicals de compositors dels segles XIX i XX, incloent repertoris generalment no discutits en el context de la interpretació històricament informada. Les propostes alternatives inclouen el concepte de repetició diferencial, la problematització de fonts històriques i edicions crítiques, i discuteixen enfocaments experimentals mentre (re)visiten metodologies artístiques i de la investigación artística.
Aquest panell analitzarà i discutirà alguns d'aquests temes a través de la presentació de tres casos d'estudi, basats en el repertori musical portuguès del segle XX, que demostren la diversitat que caracteritza els enfocaments experimentals. Els temes que van contribuir a l'elaboració de les reinterpretacions experimentals del cas d'estudi inclouen qüestions de gènere i la desconstrucció del concepte d'arxiu, així com la problematització dels continguts ‘originals' a mesura que aquests van ser traslladats, a través del laboratori performatiu col·lectiu, al context de l'Antropocè. Victor Macedo Pinto, Constança Capdeville, compositors de l'època anterior al règim dictatorial de l'Estado Novo a Portugal, així com l'epistemologia del teatre postdramàtic (Lehmann 2006), són alguns dels temes recurrents de les presentacions del panell. L'anàlisi d'aquestes tres recreacions explora les fronteres de les convencions musicals interpretatives, proposant noves reterritorialitzacions de significat, gènere i drama.
Helena Marinho és professora associada i cap del centre de recerca Inet-MD de la Universitat d'Aveiro. Compagina la seva carrera com a pianista amb la recerca acadèmica i artística. Ha presentat concerts solistes i de cambra a Europa, Amèrica del Sud i Àsia, i ha enregistrat 12 CD, tocant repertori clàssic i contemporani per a piano i fortepiano. Ha estrenat diverses obres contemporànies i col·labora sovint amb compositors de Portugal i d'altres països. Diversos dels projectes que va concebre i va realitzar, que van fonamentar els seus resultats en la investigación artística, han estat seleccionats pel finançament del Ministeri de Cultura portuguès. Les seves publicacions inclouen capítols de llibres i articles, i va ser l'investigadora principal de tres projectes de recerca a gran escala finançats pel Govern portuguès i fons europeus, sobre temes que van des d'estudis de gènere fins a experimentació musical.
Panell Universitat d’Aveiro-INET-md (ANGL)
2. Medea revisitada: recrear la tragèdia des d'una perspectiva de gènere
Gustavo Afonso
19 de maig
10h CET
Medea, protagonista de la tragèdia d'Eurípides, ha estat un tema central tant en els estudis sobre el paper de les dones en la societat grega antiga (Rabinowitz 1993; Griffiths 2006; Mitchell-Boyask 2008; Othman, Ahmad i Manan 2011) com en els debats actuals sobre la definició de la identitat, basats en oposicions binàries (Rabinowitz 1993; Griffiths 2006).
Aquesta presentació proposa una nova comprensió del personatge de Medea a partir d'una recreació de la tragèdia d'Eurípides, presentada el 2024 en col·laboració amb el Teatro dos Estudantes da Universidade de Coimbra (TEUC), el col·lectiu teatral que va estrenar l'obra en portuguès el 1955 (Pereira 1955). El projecte va reunir diverses perspectives sobre aquest mite, des d'una perspectiva metodològica en la investigació artística, integrant elements vinculats a les actuacions dels anys 50, és a dir, la traducció al portuguès de Maria Helena da Rocha Pereira i la música de Victor Macedo Pinto. Com a projecte basat en la música, els seus objectius centrals van ser: 1) entendre la rellevància de la música com a element dramàtic i catalitzador de la desterritorialització; 2) remodelar, a través de components musicals i escènics, la comprensió de Medea a la llum de les perspectives de gènere, promovent la discussió sobre les repercussions d'aquesta qüestió en la societat actual.
L'elaboració del projecte va comportar la realització d'investigacions arxivístiques, entrevistes i una edició crítica de la música de Macedo Pinto per a la posada en escena de Medea d'Eurípides, seguida de la implementació d'una sèrie de sessions de laboratori performatives amb el director escènic, actors i músics, que van conduir a la seva presentació al Teatre de Bolso de Coïmbra del TEUC. La intersecció de diversos mitjans textuals i no textuals, els múltiples components dramatúrgics implicats en la construcció de la performance i l'ús de la tecnologia van permetre una ruptura amb les pràctiques artístiques establertes i van oferir una visió contemporània de la tragèdia, portant a les dones al centre de la narrativa dramàtica.
Gustavo Afonso és un pianista i investigador portuguès. Va estudiar piano amb Álvaro Teixeira Lopes, Rita Dourado i Helena Paula Figueiredo, i ha estat premiat en concursos de piano nacionals i internacionals. Gustavo ha actuat extensament a Portugal, també com a solista amb orquestra. Des del 2015 col·labora regularment amb la soprano Beatriz Maia, destacant l'enregistrament en CD de quatre cançons de Berta Alves de Sousa sobre poemes de Luís de Camōes. Gustavo es va graduar a la Universitat d'Aveiro i va ser guardonat amb el Premi Universitat d'Aveiro/Caixa Geral de Depósitos i tres beques del Direção-Geral do Ensino Superior. Va desenvolupar una associació amb un grup de compositors portuguesos, resultant en la publicació d'Álbum de Música Portuguesa para Jovens Pianistas, per AvA Musical Editions. Gustavo Afonso està cursant actualment el Programa de Doctorat en Interpretació Musical de la Universitat d'Aveiro i és membre del centre de recerca Inet-MD, amb una beca concedida per Inet-MD/FCT (DOI: 10.54499/UI/BD/151371/2021).
Panell Universitat d’Aveiro/INET-md (ANGL)
3. “Sons ocultos, sons revelados": una reconstrucció del concert a través d'un enfocament feminista i inclusiu del patrimoni musical
Ana Barros
19 de maig
10h CET
L'any 1930, la patrona i cantant Ema Romero Cãmara Reis (ERCR) va organitzar “Considerações sobre o Lied”, un concert que presentava exclusivament obres compostes i interpretades per dones, que destaca per aquesta infreqüent implicació de dones músics que gariebé no està documentada en les descripcions musicològiques del context de l'època. Aquesta proposta descriu i discuteix la presentació d'investigació artística “Sons ocultos, sons revelados” (2023), centrada en la recreació experimental del concert de 1930. Aquesta revisitació, que també va ser realitzada íntegrament per dones, es va basar en treballs d'arxiu de la col·lecció d'ERCR a la Biblioteca Nacional de Portugal.
L'organització de materials, la sistematització i l'anàlisi de continguts van explorar la reinterpretació i la recreació d'obres musicals històriques, amb l'objectiu de promoure la reflexió sobre les pràctiques del patrimoni cultural i problematitzar el concepte d'arxiu musical i els seus usos. La consciència de gènere i la diversitat cultural també es van explorar i integrar en els processos de desconstrucció del patrimoni cultural, assegurant una representació més inclusiva i sensible. Algunes de les obres originals del concert de 1930 no es van localitzar, la qual cosa va portar a la creació d'una nova estructura basada en el treball performatiu experimental. Així, el pla de recerca per a la recreació va integrar estratègies com la improvisació i la creació de música electrònica i per a guitarra portuguesa, afegint noves capes i centrant-se en el diàleg de les obres amb la contemporaneïtat, reforçat per un disseny específic de moviment escènic. La integració de les perspectives feministes i la diversitat cultural pot enriquir significativament la comprensió i l'apreciació del patrimoni musical, alhora que promou una visió més justa i equitativa del nostre llegat musical comú.
Ana Barros és màster en Educació Musical (Universitat d'Aveiro) i llicenciada en Veu (Porto School of Music and Performing Arts). Actualment assisteix al Programa de Doctorat en Interpretació Musical (Universitat d'Aveiro), i és membre del centre de recerca Inet-MD, amb una beca sobre “Sociabilitats Feminines i el repertori vocal de cambra a Portugal des de finals del segle XIX fins a l'Estado Novo”, concedida per la Fundació per a la Ciència i la Tecnologia. Ana va publicar una edició crítica de “Song on Poems by Luís de Camões” de Berta Alves de Sousa i va col·laborar en un llibre dedicat al compositor, amb capítols sobre la seva música vocal de cambra i la catalogació de la seva obra musical. Com a intèrpret, Ana se centra principalment en la música portuguesa i la seva discografia es va dedicar completament a ella. Manté una carrera activa com a cantant, i ha actuat a Portugal, Espanya, Alemanya, França, Regne Unit, Irlanda, EUA, Mèxic, Brasil i Itàlia.
Panell Universitat d’Aveiro/INET-md (ANGL)
4. ... E Vibrato (1986): Explorant els límits en la recreació de les representacions escènico-musicals de Constança Capdeville
Mónica Chambel
19 de maig
10h CET
... E Vibrato, un concert presentat pel grup ColecViva al 1986 Gulbenkian Encounters of Contemporary Music, va ser una performance escènica-musical basada en composicions d'António de Sousa Dias, Cathy Berberian i R. Haubenstock-Ramatti, que també incloïa obres originals de Constança Capdeville – Amen para uma ausência, Doppiomaggio, Vocem Meam, Memoriae quasi una fantasia II, i Um quadrado em redor de Sinbad. No hi ha documentació audiovisual de la performance, i la documentació disponible comprèn notes de programa, un guió autògraf que descriu la performance i els manuscrits de les obres de Capdeville, que no permeten una reconstrucció convencional de la performance i requereixen lectures originals. Així, la recerca es va centrar en qüestionar els materials d'arxiu a través de la pràctica experimental (Assis, 2018) i les metodologies de base arqueològica (com va definir Foucault, 1969). El treball es va centrar en el desenvolupament de protocols replicables, i la creació, per part d'un col·lectiu d'artistes, de lectures problematitzants basades en qüestions de gènere implícites en els materials de Capdeville. Els objectius eren: 1) problematitzar els diàlegs estètics entre materials d'arxiu i les perspectives del col·lectiu; 2) discutir els criteris per a la creació i avaluació de protocols experimentals de recreació del patrimoni musical contemporani. Els mètodes aplicats van incloure la investigació d'arxiu, l'anàlisi i l'adaptació de materials per a la performance, l'experimentació col·lectiva en estudi, i el registre i sistematització dels mètodes artístics, teòrics i experimentals aplicats, així com els seus resultats. Tot i que l'enfocament proposat es basa en materials existents i manté l'essència del llenguatge, l'estil i les opcions artístiques del compositor, el resultat creatiu destaca la contribució del col·lectiu a la desconstrucció de continguts, proposant la integració de qüestions de sostenibilitat patrimonial amb la fluïdesa conceptual de la contemporaneïtat.
Mónica Chambel és doctoranda en Anàlisi i Teoria de la Música a la Universitat d'Aveiro, membre del centre de recerca Inet-MD i membre del Grup Post-ip (Inet-MD/UA). Els interessos de recerca de Mónica inclouen la música portuguesa del segle XX, l'experimentació en la música i les relacions interartístiques. El seu treball de doctorat està relacionat amb les obres de teatre musical de Constança Capdeville, amb una beca concedida per la FCT (DOI: 10.54499/2020.09094.BD). Va ser becària dels projectes “Euterpe unveiled: Women in Portuguese musical creation and interpretation during the 20th and 21st centuries” i “Xperimus – Experimentation in music in Portuguese culture”, i productora de “Capdeville XXI”, projecte finançat pel Ministeri de Cultura portuguès.
Júlia Fortuny Castellanos, piano (CAT)
Universidade de Aveiro/INET-md
Mozart a quatre mans: el diàleg entre personatges i el joc de màscares
19 de maig
12h CET
Els vincles entre l'òpera i la música instrumental han estat subratllats en múltiples ocasions, amb especial atenció al cas de Mozart, ja sigui des del punt de vista de l'intèrpret o dels qui es dediquen a la musicologia, semiòtica musical, teoria i anàlisi. No obstant això, la realitat és que el potencial de la dramatització operística no ha arribat a impregnar sistemàticament la interpretació de la música instrumental. Aquesta realitat té en el repertori de Mozart per a dos pianistes un camp d'aplicació amb característiques pròpies i especialment estimulants. És per això que la meva investigació artística proposa desenvolupar estratègies d'interpretació que involucrin la dimensió de la dramatització, dialògica, significació musical, corporalitat i teatralitat dels cantants d'òpera en el repertori per a duo de piano de Mozart. Pensar la interpretació des de la perspectiva teatral suposa, en primer lloc, imaginar un personatge per a cada intervenció musical (la seva personalitat, els seus sentiments, la seva classe social...), però el punt clau és imaginar quin tipus de relació tenen els personatges, com es comuniquen i comporten i quin tipus de reaccions són habituals entre ells. Entorn d'aquesta idea prenem decisions que poden contrastar d'una manera a vegades molt evident amb la tradició que ha vist en aquesta música el paradigma de l'ordre, de la simetria i de la bellesa. El que pretenc és obrir la interpretació a aquelles dimensions de la realitat humana que Mozart tan imaginativament va plasmar en les seves òperes: les incerteses, les pors, les vileses i incoherències i amb això els contrastos entre el fatídic i el personal, l'elegant i el sublim, el còmic i el seriós, l'irònic i l'inequívoc, el públic i el privat. Per això intervinc creativament en els diferents paràmetres sonors interpretatius així com en la gestualitat comunicativa i expressiva entre ambdós intèrprets.
Variacions en Sol Major K. 501 Wolfgang Amadeus Mozart
Sonata en Do Major K. 521 Wolfgang Amadeus Mozart
Júlia Fortuny Castellano (La Selva del Camp, Tarragona, 1995) és una pianista i investigadora musical interessada en la música de cambra i especialment en el duo de piano. Va estudiar el Grau Superior de Piano i Màster a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i al Conservatori Superior de Música del Liceu amb Pierre Réach, Enrique Bagaría i Emili Brugalla. Es va especialitzar amb el Màster de Piano Duo a la Universitat Mozarteum de Salzburg amb Yaara Tal i Andreas Groethuysen. Al mateix temps, interessada en la relació entre el cos i l'instrument, va aprofundir amb el Màster en Tècnica i Biomecànica Pianística de l’ESMAR i Musikeon amb Luca Chiantore i Pablo Gómez Ábalos. Actualment cursa el Programa de Doctorat en Música de la Universitat d’Aveiro amb Luca Chiantore com a tutor amb la tesi “Quatre mans, multitud de personatges: una interpretació dramatitzada dels duets pianístics de W. A. Mozart”. Ha rebut beques oficials de les Fundacions Pere Pons, el Liceu, la AIE i la Mozarteum. Focalitzada en el projecte artístic del duo de piano Sánchez & Fortuny han estat guardonats en nombrosos concursos i han tocat en escenaris d'Espanya, Catalunya, Andorra, Àustria, Portugal, Israel i Kazakhstan.
Bernat Sánchez Farrés, piano (CAT)
Universidade de Aveiro/INET-md
Mozart a quatre mans: experimentació entre actes i ornamentació
18 de maig
12h CET
Com a motivació d’aquesta conferència em centro en el que està sent l’inici de la meva tesis doctoral, “Partitures obertes: Preludis, interludis, fermatas i ornamentació com a claus per reconfigurar el duet pianístic”. En aquesta conferència parlaré de dos conceptes aplicats a les Variacions K. 501 i la Sonata K. 521; el primer, del paper que té introduïr recitatius instrumentals semi improvisats entre les peces esmentades i els seus moviments, i el segon, tractaré de la experimentació i exploració que suposa en el tercer moviment de la Sonata aplicar els conceptes d’ornamentació de Luigi Lablache del seu Tractat de Cant 1840.
Variacions en Sol Major K. 501 Wolfgang Amadeus Mozart
Sonata en Do Major K. 521 Wolfgang Amadeus Mozart
Bernat Sánchez Farrés (Barcelona) és un pianista i investigador musical. Va començar a estudiar piano a l’Escola de Música de Pausa amb Jordi Ribell i el Grau Professional a l’Escola de Música de Santa Coloma de Gramanet amb Àlex Ramírez. Va continuar el Grau Superior de Piano i Màster a l'ESMUC i Liceu de Barcelona amb Pierre Réach, Enrique Bagaría i Emili Brugalla. Es va especialitzar amb el Màster Klavier Duo a la Mozarteum de Salzburg amb Yaara Tal i Andreas Groethuysen. Posteriorment, va aprofundir també amb el Màster en Tècnica i Biomecànica Pianística d'ESMAR i Musikeon amb Luca Chiantore i Pablo Gómez Ábalos. Actualment, cursa el Programa de Doctorat en Música de la Universitat d'Aveiro amb Luca Chiantore i Fausto Manuel da Silva Neves amb la tesis “Partitures obertes: Preludis, interludis, fermatas i ornamentació com a claus per reconfigurar el duet pianístic”.
19 de maig - Museu Cerdà de Puigcerdà
Neringa Valuntonytė, piano (ANGL)
Lithuanian Music and Theatre Academy
Creació del ‘Perfil’ del Músic Acadèmic: exploració d’identitats autèntiques i alternatives a la interpretació per a piano
19 de maig
16:30h CET
Durant les dues últimes dècades, el tema de la identitat dels intèrprets ha cridat l'atenció en els estudis de la performance. Una pregunta especialment intrigant ha estat plantejada pels estudiosos que s'ocupen d'aquest tema: és el que veiem a l'escenari la persona real? Per respondre a aquesta pregunta, s'ha emprat el terme persona, que se centra específicament en els aspectes socials i públics de la pròpia identitat. Aquest terme ha donat lloc a altres preguntes, com ara “com s'avalua la persona durant la interpretació musical acadèmica?”, “quins aspectes de l'expressió de la persona es poden interpretar (in)conscientment?”. Amb un enfocament en l'impacte del mercantilisme en la música acadèmica, es posa especial èmfasi en la visualitat de la performance. Aquesta presentació reconeix com la comunicació visual dona forma als missatges personals transmesos al públic i explora com els elements visuals estrategs influeixen en l'intèrpret abans i durant l'actuació. A més, aquesta presentació investiga dues aproximacions primàries per construir un personatge escènic: emfatitzar l'autenticitat i orquestrar una identitat escènica alternativa.
Franz Liszt – Liebestraum No. 3
Franz Liszt – Consolation No. 3
Claude Debussy – "Des pas sur la neige" from Préludes (livre 1)
La pianista lituana Neringa Valuntonytė està reunint audiències amb una gran varietat de repertori de música solista i de cambra. Buscant sempre diferents idees d'actuació, es ramifica donant concerts conceptuals i prestant molta atenció a la música rarament escoltada i moderna. Valuntonytė va realitzar actuacions de música de cambra i solista en diversos festivals amb seu a Lituània, Letònia, Estònia, Polònia, Àustria, Dinamarca, Finlàndia, Ucraïna i Alemanya, va tocar amb l'Orquestra Simfònica Nacional Lituana, l'Orquestra de Cambra Lituana, l'Orquestra de Cambra de Lviv “Akademia”, l'Orquestra de Cambra de la Universitat de Vílnius, l'Orquestra Simfònica de Szczecin, l'Orquestra Simfònica de Panevėžys, així com va crear programes conceptuals com “The Waiting”, “(In)complete” i “In the Loop”. Des de 2020, Valuntonytė està cursant un doctorat artístic a l'Acadèmia Lituana de Música i Teatre, on realitza recerca artística sobre el tema “Creating Academic Musician's Persona: From Stage to Personal Brand”. Se centra en temes com la imatge canviant de la música acadèmica, l'automarca, l'autogestió i l'emprenedoria.
María Fernanda del Peón Pacheco (ESP) Online
Universidad Autónoma de Baja California Sur - Universidade de Aveiro/INET-md
Ressonàncies del Desert: desenterrant la interpretació endèmica a Baixa Califòrnia Sud, Mèxic a través de les composicions regionals i altres repertoris per a piano, en diàleg amb Luca Chiantore
19 de maig
17h CET
Les condicions geogràfiques i socials a Baixa Califòrnia Sud, Mèxic des de finals del segle XIX fins a la dècada de 1980, van provocar una particular manera d'interpretar els diferents repertoris de piano; la interpretació de diferents repertoris entre ells la música acadèmica es va donar de la mà de la improvisació que va portar a la composició d'obres per a piano sol i piano i veu, mateixes que han quedat en l'oblit i on les maneres d'interpretar-les es basen igual que altres repertoris, en criteris estètics propis i característics de la regió on es mantenen intactes segons la tradició algunes pràctiques utilitzades abans del segle XX, a més de tècniques i conceptes desenvolupats que responen a una estètica pròpia que va decidir anomenar-la interpretació endèmica en la qual una forta sonoritat i la ressonància van ser elements primordials que responen a l'aïllament geogràfic, els processos migratoris, el retard tecnològic. En aquest concert-conferencia vull mostrar les pràctiques performatives tradicionals locals amb una selecció d'obres que evidencia la varietat d'influències culturals que van cohabitar per a incidir en la reflexió de conceptes com a identitat, nacionalisme, regionalisme, contrastar les obres compostes a la regió durant aquests períodes i analitzar les seva estructura a partir de la manera en la qual s'interpretaven, així com el concepte d'interpretació endèmica com una alternativa que ens permeti comprendre el que va succeir en espais més petits i fins ara menys visibilitzats. El treball artístic no pretén ser una interpretació històrica sinó una reflexió activa de les formes en les quals concebem la interpretació d'uns certs repertoris en funció del seu context, i ha estat el producte d'un extens estudi etnogràfic, estudi i incorporació de codis estètics regionals, experimentats activament en primera persona en la pràctica pianística quotidiana com a part d'un estudi autoetnográfic on ha estat molt important la perspectiva de gènere i la tecnologia alguns d'aquests elements, configurant una creació artística on la música i els seus repertoris han estat reescrits en relació a la migració, la partitura, la tradició canònica, i les fronteres entre temps, gènere, geografia i identitat en una selecció d'obres que evidencien la diversitat d'influències culturals, on s'aprecien noves opcions estètic-musicals en l'execució i complementàries al fer pianístic.
Vals de Antaño- Pedro Pelaez
Selección de cantos de Rosaura Zapata
Despertar- Leonor Isáis
Himno Luctuoso- Leonor Isais
Polonesa -Xaver Scharwenka
Recordar- José de Sandozequi
Inicia els seus estudis musicals a l'Escola de Música de Baixa Califòrnia Sud amb Gregorio Peralta i Genevieve Bergold. És Llicenciada en Música i Educació Musical per la Universitat Veracruzana sota les càtedres del mestre Enrique Márquez, Jorge Covarrubias i Isabel Ladrón de Guevara. Va cursar el Màster en interpretació i recerca musical per la Universitat Internacional de València. Ha estat guanyadora en dues ocasions de les beques PECDA (2007 i 2009) i rebut classes amb Jorge Federico Osorio, Boris Berman, Silvia Santanelli i Richard Reber. S'ha presentat en diversos fòrums a Mèxic, Espanya, Portugal i Àustria. És interpretada sota la batuta de Karen Lynne Deal i Terry Townson. En 2013 va obtenir el 3r Premi en el Concurs de Música de Cambra del Festival "Setmana del Músic" de la UV, Premi a la Joventut Sudcaliforniana, Premi al Mèrit Musical 2023 "Manuel I. Ferrer". Va ser docent Centre d'Iniciació Musical Infantil de la Universitat Veracruzana, el CMA de La Paz B.C.S, directora i professora de Baja Music & Art Studio i integrant amb el flautista Emmanuel Encarnación del Ensemble Aureos, guanyant diversos projectes per a realitzar-se a Mèxic, així com pianista de la Big band Jazz La Paz. És directora del Ensamble de Cambra de la Universitat Autònoma de Baixa Califòrnia Sud. Actualment, és doctoranda a la Universidade de Aveiro sota la direcció d'Ana Flavia Lopes Miguel i Luca Chiantore.
Concert Diana Marcela Rodríguez, violí i Juan Camilo Rojas, piano (Universidad del Valle)
Antonio María Valencia i el seu llegat a la Vall del Cauca (Colòmbia)
19 de maig
18:30h CET
Álvaro Ramírez Sierra (1932-1991)
- Canción de cuna y Cancioncilla (1962)
Santiago Velasco Llanos (1915-1996)
- Romanza (1944)
Antonio María Valencia (1902-1952)
- Canción de cuna (1935)
- Danza colombiana (1923) (acompañamiento de piano por Mario Gómez-Vignes)
Mario Gómez-Vignes (1932)
- Berceuse (1960)
Luis Carlos Figueroa (1923)
- Allegro assai y canción (1949)
- Colombiana nº 2 (1957)
- Sonata para violín y piano en re mayor (1955)
I. Allegro
II. Andante expressif
III. Allegro
En el camp de la música acadèmica, la Vall del Cauca es destaca per haver donat a un dels compositors colombians més importants del segle XX. Es tracta d'Antonio María València, qui va deixar un inavaluable llegat en aquest país, com a intèrpret, compositor, gestor i pedagog. La creació del Conservatori de Cali ha estat un dels llegats més destacats, després del seu retorn de París. L'obra d' Antonio María València és abundant i variada; en ella es poden veure les dues tendències que caracteritzen la problemàtica de la música culta colombiana, universalisme i nacionalisme.
En aquest recital s'escoltaran obres de València i de dues dels seus alumnes, Santiago Velasco Llanos i Luis Carlos Figueroa, aquest últim qui es podria considerar com el seu deixeble més rellevant. S’iniciarà amb dues peces d' Álvaro Ramírez Sierra, deixeble de Figueroa. Addicionalment s'interpretaran peces de Mario Gómez-Vignes, xilè de naixement, radicat fa més de 60 anys a Colòmbia, qui es va donar a la tasca de realitzar una profunda recerca musicològica sobre la vida i obra d'Antonio María València.
D'aquesta manera, durant aquest recital, el públic es trobarà amb creacions de cinc compositors llatinoamericans del segle XX, les obres del qual difícilment es poden emmarcar en una sola tendència estilística o de corrent estètic, a causa del seu eclecticisme; no obstant això, és possible trobar és aquestes influències de la música francesa de principis de segle, així com de compositors neoclàssics, i elements de la música tradicional colombiana, sintetitzant així la preocupació de molts compositors llatinoamericans d'articular els mons de tradició europea i les expressions musicals pròpies de les seves regions d'origen.
Diana Marcela Rodríguez, violí
Violinista de Popayán. Mestre de Violí a la Universidad del Cauca i Magíster en Pedagogia del Violí de la Hochschule für Musik Mainz (Alemanya). Ha estat integrant de diferents orquestres i ensembles com l’ Orquesta Filarmónica de Cali, la Frankfurter Sinfoniker, la Kolleg für Alte Musik Mainz i el Mannheimer Ensemble; així com també va formar part de la Young Orchester of the Americas al Festival Young Euro Classic Berlín 2011 i va representar a Colòmbia a la World Orchestra 2010 i a la World Peace Orchestra 2013 a Sud-Corea amb representacions a Seül i Bussan. A 2012 va ser convidada a tocar com a Concertino de la Rheinische Orchesterakademie Mainz. Ha ofert recitals a Colòmbia, Alemanya i Portugal. Com a solista ha actuat a diferents sales de concerts entre les que destaquen l’ Auditorio León de Greiff i l’ Auditorio Fabio Lozano de la ciutat de Bogotà.
Entre els seus Mestres es troben Dmitry Petoukhov (Universidad del Cauca), Karin Lorenz (Hochschule für Musik Mainz) i David Wyn Lloyd (Universidade de Aveiro), essent la mestra Luz Elvira Espinosa, quin la va iniciar en la seva formació amb el violí i el mestre Giondano Bastián, qui va continuar amb aquest procés de fonamentació. També ha rebut classes dels violinistes Francesco Manara, Vadim Gluzman, Gabriela Demeterova, Martina Trumpp, Lelio Olarte, Lourdes Lobo, Francesco Senese, Adrián Chamorro, Rachel Barton, Timoty Summers, Saúl Bitrán i Emmanuel Tjernavorian. Ha estat seleccionada al 2015 i al 2017 per a participar com a professora becaria a les classes magistrals del Festival Internacional de Música de Cartagena. Al 2023 va participar amb el contratenor Asael Cuesta al VI Festival de Música Clásica de Bogotá “La Belle Epoque”. Al novembre de 2023 va realitzar la gravació discogràfica d’obres per a violí i piano de Luis Carlos Figueroa i Mario Gómez-Vignes amb el pianista Juan Camilo Rojas.
De 2014 a 2017 va ser docent de la càtedra de violí i directora de l’ Orquesta de Cuerdas de la Universidad Sergio Arboleda a Bogotà. Des de 2014 és professora de violí a la Universidad del Valle. Actualment està finalitzant la seva tesi de Doctorat en Música (investigació artística – interpretació) a la Universidade de Aveiro (Portugal) sota l’orientació del pianista y musicòleg Dr. Luca Chiantore. Combina la seva activitat pedagògica amb concerts com a solista, música de cambra i amb la investigació musical.
Juan Camilo Rojas, piano
El pianista Colombià Juan Camilo Rojas va realitzar els seus estudis a la Universidad del Valle sota l’orientació de la mestra Patricia Pérez Hood. Posteriorment va ampliar la seva formació a la Musikhochschule Lübeck (Alemanya) amb el mestre Jacques Ammon, obtenint el grau en pedagogia instrumental al 2015 amb la més alta qualificació a la prova instrumental.
Rojas ha estat guanyador del concurs “Jóvenes Solistas” de la Filarmónica del Valle (2002), 3er premi del Concurso Internacional de Piano María Clara Cullell (Costa Rica, 2004), 1er premi i premi especial de música espanyola al Concurso Nacional de Piano “Luis Carlos Figueroa” (2008), primera menció al Concurso Internacional de Piano “Musicalia” (Cuba, 2009), entre altres.
Com a solista ha actuat en diverses ocasions amb la Filarmónica del Valle, la Orquesta Juvenil del Conservatorio A. M. Valencia i la Banda Departamental de Bellas Artes. Amb el violoncel·lista Diego Hernández forma el el Duo Rojas-Hernández, el qual ha actuat al II Festival de Música de Cámara de Popayán, VII Festival Internacional de Música de Cámara de Cali, sèrie de concerts Beethoven 7.30 i al VI Festival Internacional de Música Clásica de Bogotá “Bogotá es Francia – La Belle Époque”. A més, ha col·laborat en altres projectes, essent part de la programació de música de cambra de la Orquesta Filarmonica de Cali. Al novembre de 2023 va realitzar la gravació discogràfica de les obres per a violí i piano de Luis Carlos Figueroa i Mario Gómez-Vignes amb la violinista Diana Marcela Rodríguez.
Rojas realitza estudis de doctorat en Performance a la Universidad de Aveiro sota la tutoria del Dr. Luca Chiantore. Com a investigador Rojas ha ofert conferències-recitals a congressos internacionals de la Universidad La Sorbona (París) i la Universitat de les Arts de Viena.
Com a docent Rojas ha treballat a la Akademie Hamburg für Musik und Kultur, Musik- und Kunstakademie Lübeck, Musikeon (Espanya) i el Conservatorio Antonio María Valencia (Cali). Actualment és director de la Escuela de Música de la Universidad del Valle a on com a professor assistent comparteix els seus coneixements a l’àrea de piano. http://www.juancamilorojas.com/
Taula rodona de cloenda dirigida per Rubén López-Cano (ESMUC)
19 de maig
19:30h CET
Intervenen Úrsula San Cristóbal, Luca Chiantore, Pablo Gómez Ábalos...
Rubén López Cano, professor i investigador
Investigat sobre la música i la nostra relació amb allò musical, Rubén López Cano s'ha especialitzat en retòrica i semiòtica musicals, filosofia de la cognició corporitzada de la música, música popular urbana, reciclatge musical des de l'edat mitjana fins a l'era mashup, memes i cultura musical digital, musicologia audiovisual, diàspora, cos i subjectivitat musicals, recerca artística i epistemologia de la recerca musical.
És autor d'un centenar d'articles acadèmics i dels llibres Música plurifocal (Mèxic: JGH, 1997), Música i Retòrica en el Barroco (Barcelona: Amalgama, 2012), Cómo hacer una comunicación, ponència o paper y no morir en el intento(Barcelona: SIbE, 2012), Investigación artística en música problemes, experiències y propuestas (En coautoria amb Úrsula San Cristóbal) (Barcelona: Fonca-Esmuc, 2014), Música dispersa. Apropiación, influencias, robos y remix en la era de la escucha digital (Barcelona: Musikeon books, 2018) i La música cuenta. Retórica, narratividad, dramatúrgia, cuerpo y afectos (Barcelona: Fonca-Esmuc, 2020).
És editor del treball col·lectiu Cognición Musical Corporeizada (Epistemus 2, 2013) i coeditor de Música, ciudades, redes: creación musical e interacción social (Salamanca: Fundación Caja Duero, 2008); Semiótica Musical (Tópicos del Seminario 19, 2008) i Música popular y juicios de valor: una reflexión desde América Latina (Caracas: CELARG, 2011).
Va dirigir la revista TRANS- Revista Transcultural de Música (2005-2013) i codirigeix la col·lecció Instrumentos para la investigación musical, totes dues publicacions de la SIbE-Sociedad de etnomusicología.
Pertany als consells assessoris de les revistes Boletín Música (Casa de les Amèriques, Cuba), ESCENA, Revista de las artes (Costa Rica); Contracampo (Brasil); Música Popular em Revista (Brasil); LIS-Letra,imagen, sonido/Ciudad mediatizada (Argentina); Revista_ARTilugio (Argentina); Epistemus (Argentina); Co/herencia (Colòmbia); 4'33'' (Argentina); Arte, Cultura y Sociedad (Costa Rica); Resonancias (Xile); Vox Popular (Itàlia), Actos (Xile) i TRANS- Revista Transcultural de Música (Espanya).
Des de 2003 és professor a jornada completa a la Escola Superior de Música de Catalunya.
Col·labora regularment com a docent, conferenciant, investigador i assessor, per a diferents institucions i projectes d'Europa i Amèrica Llatina.
Des de 2021 col·labora amb Sonus Litterarum: El sonido de las letras/ Las letras el sonido on experimenta amb registres atípics de pensament sobre el musical.